Quan parlem de la gestió de residus municipals, sovint parlem molt dels models de recollida selectiva, de quins són més eficients, els que s’adapten més a les condicions de cada municipi,… També de la prevenció, de com evitar que se’n generin tants, reduir el seu impacte i fomentar la reutilització. Però hi ha un aspecte fonamental en tota aquesta gestió, que és el seu cost i el seu finançament, que no és menor. Es calcula que un 8,4% dels pressupostos municipals es destina a la gestió de residus (recollida i tractament), i és el segon servei municipal on s’hi destinen més recursos⁽¹⁾. I això representa molts diners.

Per tant, els ajuntaments necessiten disposar de fonts de finançament per poder fer una correcta gestió dels residus que estem generant tots.

Parlar de diners sempre és delicat, però és un debat bàsic on cal posar-hi coneixement i evitar al desinformació, donant missatges clars i transparents. Així doncs, com es paga tota aquesta gestió?

El RDL 2/2004 del 5 de març  que aprova el text refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals ja ens diu que ‘Les entitats locals (…), poden establir taxes (…) per la prestació de serveis públics’ (art 20) i en concret en el punt 4s) diu que ho poden fer per la ‘Recollida de residus sòlids urbans, tractament i eliminació d’aquests’. Per tant, ja fa molts anys que els ajuntaments tenen la possibilitat d’establir taxes per al servei de recollida i tractament de residus.

Però recentment l’aprovació de la llei 7/2022 de Residus i sòls contaminats per a una economia circular va més enllà i estableix que aquella taxa que ‘podien’ establir els ajuntaments, a partir del 2025 és obligatòria. I a més ens diu que ha d’incloure tots els costos reals de les operacions de recollida, transport i tractament de residus,  i sobretot que no pot ser deficitària. I encara més: cal que la taxa permeti establir sistemes de pagament per generació, és a dir, que qui més genera més paga, talment com amb la llum, el gas o l’aigua.

Per tant, TOTS els ajuntaments estan obligats a establir una taxa de residus. Aquells que no la tenien i que assumien els costos de gestió de les deixalles a partir d’altres impostos generalistes, ja no ho poden fer i han de crear una taxa específica. I aquells que ja la tenien, però era deficitària (desgraciadament la majoria), ara l’han d’incrementar fins a cobrir la totalitat del cost.

Això suposa un gran repte per molts consistoris.  Exigeix d’una bona feina tècnica per determinar i ajustar els imports de la nova taxa, i alhora, d’una gran feina de comunicació per explicar-ho a la ciutadania.

Fa molts anys que des d’Spora treballem en ambdós sentits i estem ajudant als ajuntaments en aquest repte: realitzant estudis per determinar la taxa i establir el pagament per generació o participació, o fent campanyes de comunicació per informar a la ciutadania. Recentment, hem realitzat estudis de la taxa per als ajuntaments de Manlleu, Cambrils, l’Hospitalet de l’Infant, Mont-roig del Camp i Ripollet, entre d’altres i realitzat campanyes de comunicació específiques de la taxa a Manlleu i Sitges.

És molt necessari explicar les coses i explicar-les bé. La ciutadania és capaç d’entendre-les, però cal fer aquest esforç comunicatiu per evitar un rebuig a quelcom que és inevitable.

Des d’Spora, creem estratègies comunicatives alienades amb els objectius marcats per a complir amb normatives i regulacions, sense perdre de vista el context de cada ajuntament, establint un paraigua comunicatiu coherent i tangible. Posant al centre la ciutadania i dissenyant un relat, to i missatges que els impactin positivament i hi connectin de manera efectiva.

Pensar que gestionar els residus és gratuït és molt il·lús, i creiem que la nova llei ha establert les bases per posar en relleu el cost i l’impacte que els nostres residus generen en el nostre entorn. Intentar obviar aquesta realitat no ens farà avançar com a societat ni ens permetrà treballar per deixar un planeta millor per les futures generacions.

Nosaltres hi som, per avançar de pressa i ser més ambiciosos, si cal.

(1) Dades del 2022 dels Cercles de comparació intermunicipal en gestió i tractament de residus i neteja viària de la Diputació de Barcelona