A partir de 2025 és obligatori disposar d’una taxa de residus no deficitària que cobreixi la totalitat dels costos associats a la gestió de residus i que permeti implantar sistemes de pagament per generació o participació, tal com especifica la llei 7/2022 de Residus i sòls contaminats per a una economia circular.
Aquestes adequacions de la taxa han comportat importants increments, especialment en aquells municipis on portaven diversos exercicis sense actualitzar-la, la qual cosa ha requerit, a més de la tasca de consultoria per establir els imports a partir dels estudis econòmics pertinents, definir una estratègia de comunicació per poder justificar l’increment vers la ciutadania i explicar els criteris de taxa justa, en els casos on s’ha implantat.
Component tècnic i
estratègia comunicativa
Quan parlem de pagament per generació o participació, estem anant més enllà de la mateixa taxa i busquem un canvi d’hàbits associat a l’incentiu / penalització, que es tradueixi en una millora dels resultats de recollida selectiva i/o en una reducció dels residus generats.
En aquest sentit, la màxima participació i mínima generació ens situen també en l’escenari de mínima recaptació, per tant, hem d’establir molt bé els límits de la part variable i associar-los als costos variables reals per evitar una situació de dèficit. Cal buscar l’equilibri entre mantenir un diferencial que esdevingui realment un incentiu per millorar els resultats i garantir una taxa no deficitària. Aquest és l’element clau a l’hora de fer qualsevol proposta de taxa basada en la generació o la participació.
Una vegada hem establert els criteris i els paràmetres per al càlcul és essencial fer-ho digerible per la ciutadania i ser capaç de justificar i explicar com el seu comportament afecta el càlcul. En aquest sentit, la taxa justa de per si ajuda molt, però hem d’assegurar una estratègia de comunicació que instauri en l’imaginari col·lectiu que fer-ho malament surt car, que aporti coneixement, eviti la desinformació i doni missatges clars i transparents.
Algunes experiències que poden servir de referent:
-
1. Taxa de residus de nova creació
Hi ha municipis que fins al 2024 no disposaven de taxa de residus, de manera que l’han hagut de crear de nou, generant tots els epígrafs, tant domèstics com comercials, i els criteris de càlcul a partir dels estudis econòmics per integrar tots els costos de gestió amb l’objectiu d’establir l’equilibri. En aquest cas el repte és establir els epígrafs i els imports ajustats a cadascun que assenti les bases per, posteriorment, implantar un sistema de pagament per generació o participació.
Hem acompanyat: Orpesa del Mar i l’Alcora, del País Valencià.
-
2. Adequació de la taxa per cobrir el 100% dels costos associats a la gestió dels residus.
Els municipis amb taxa que encara no disposen d’un sistema de recollida de residus amb identificació han hagut de modificar la taxa per tal d’equilibrar-la i assegurar que es cobreixen la totalitat dels costos associats a la gestió dels residus. En aquests casos l’objectiu és incorporar mesures estructurals i preparar la taxa per a la futura implantació de sistemes amb identificació que permetin incorporar un model de pagament per generació o participació.
Hem acompanyat: Eivissa, Balears
-
3. Implantació de sistemes de pagament per generació / participació
Per als municipis amb un sistema de recollida amb identificació s’ha adaptat la taxa a una estructura de pagament per generació o participació d’acord amb l’ús del servei i als nivells de generació de residus. En aquest cas el model s’adapta a cada sistema de recollida, es modula en funció de les dades de participació disponibles i es prepara per incorporar anualment criteris més restrictius i majors diferencials que incentivin la prevenció i la correcta separació en origen.
Hem acompanyat: Matadepera, Ripollet, Cambrils, Mont-roig del Camp i l’Hospitalet de l’Infant, Catalunya