En aquest insight aprofundim en un dels 8 grans reptes que cal abordar de manera immediata per fer més eficient la gestió dels residus municipals. Actualment ens trobem front una manca d’indicadors homologats, la qual cosa genera una gran desconfiança i inseguretat per a replicar i valorar la implantació dels diferents models de recollida. Les dades es donen de forma parcial i esbiaixada i sense tota la informació necessària per poder avaluar realment l’eficiència del model. Tot això està portant a una situació de retrocés important en matèria de gestió de residus, amb municipis que es troben amb les limitacions del model una vegada implantat per manca d’informació fiable prèvia.

La normativa estatal en matèria de residus, la Llei 7/2022 de residus i sòls contaminats per a una economia circular, estableix que les “entitats locals hauran de prioritzar els models de recollida més eficients, com el porta a porta o l’ús de contenidors tancats o intel·ligents que garanteixin ratis de recollida similars”. Per determinar el model òptim en cada cas és clau, doncs, establir un sistema de càlcul d’indicadors que facin comparables els diferents sistemes de recollida amb l’objectiu de disposar de dades objectivables que permetin extreure conclusions i donin seguretat als municipis en el moment de la seva implantació.

Des de Spora fa anys que treballem per definir indicadors estandarditzats i homologables que permetin fer aquestes comparatives. La taula següent mostra els principals indicadors per al seguiment de la gestió dels residus municipals i les unitats de mesura que permeten comparar models.

Taula d’indicadors

[1] No es comptabilitzen les dades de runa recollida en deixalleries com a residus municipals. En concordança amb la definició de residus municipals de la Directiva Marc de residus 2008/98/CE i amb la Decisió d’execució UE 2019/1004 relativa al càlcul de les dades de residus municipals.

[2] No es comptabilitzen les dades de runa recollida en deixalleries com a residus municipals. En concordança amb la definició de residus municipals de la Directiva Marc de residus 2008/98/CE i amb la Decisió d’execució UE 2019/1004 relativa al càlcul de les dades de residus municipals.

[3] Font: Agència de Residus de Catalunya

[4] Font: Agència de Residus de Catalunya

Els indicadors presentats són instruments per analitzar i avaluar els resultats i les característiques dels serveis de recollida municipals. Permeten determinar els nivells d’eficiència i eficàcia quant a l’assoliment dels objectius normatius, detectar aquells punts de millora i comparar els diferents models de recollida.

Els indicadors per habitants es refereixen a la població empadronada a cada municipi; tot i que en alguns casos aquests indicadors poden donar una imatge distorsionada al no disposar de dades de població equivalent, que té en compte la població estacional a municipis turístics i/o d’elevada activitat comercial, cal deixar de treballar en valors absoluts (totals) o relatius (percentatges) quan fem comparatives.  

Indicadors de recollida selectiva

Per comparar percentatges de recollida selectiva cal comptabilitzar en cada cas els mateixos fluxos de residus recollits separadament respecta la totalitat dels residus municipals generats on s’inclouen els residus abandonats, els repassos i la fuga.

En recollides de residus individualitzades i en models amb contenidors tancats amb tecnologia d’identificació de l’usuari apareix la fuga de residus per part d’aquella població en desacord amb el sistema implantat que no participa i aboca il·legalment els seus residus en municipis veïns, o en els contenidors oberts del propi municipi quan la implantació és parcial. En aquest cas s’ha d’estimar la fuga a partir de l’anàlisi de les dades de participació i de les dades de captació i generació prèvies i incorporar-la al càlcul.

Molt més objectiu és treballar dades basades en la captació per càpita en kg/hab. i any bruta i neta. Les dades relatives, percentuals, tal i com s’estan calculant en molts casos… són només un suport comunicatiu.

Tot i que a nivell municipal i a Catalunya es calculen els índex de recollida selectiva neta i bruta, la llei estatal 7/2022 en matèria de residus, que transposa la Directiva (UE) 2018/851 del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig de 2018, per la que es modifica la Directiva 2008/98/CE de residus i la Directiva (UE) 2019/904, de 5 de juny de 2019, relativa a la reducció de l’impacte de determinats productes de plàstic en el medi ambient (Directiva sobre plàstics d’un sol ús, Directiva SUP) no estableix objectius de recollida selectiva. Preveu objectius de preparació per la reutilització i el reciclatge dels residus municipals d’un 55% en pes en el 2025, d’un 60% en el 2030 i d’un 65% en el 2035. I fixa un objectiu concret de PxR d’un 5% en pes respecte del total per al 2025, un 10% per al 2030 i un 15% per al 2035.

Per al càlcul d’aquests objectius Catalunya aplicarà la metodologia de la normativa europea establerta a les Decisions d’Execució de la Comissió derivades de la Directiva Marc de residus 2008/98/CE (Decisió d’Execució (UE) 2019/1004, Decisió d’Execució(UE) 2019/665), que especifiquen que només es considerarà reciclatge aquells residus municipals que realment es converteixen en matèria primera i que per tant tornen al cicle productiu. Qualsevol rebuig que es produeix en les operacions de valorització i/o qualsevol material que finalment no es destini a valorització material s’ha de descomptar de les quantitats recuperades.

Un estudi del Consorzio Italiano Compostatori elaborat l’any 2021 a més de 80 plantes revela que cada punt percentual d’impropis de la FORM genera 2,7 punts percentuals de rebuig a les plantes de compostatge, que s’han de restar en el càlcul del reciclatge net.

Els impropis, que aporten informació sobre la qualitat de la recollida, són determinants per definir un model òptim de recollida.

Els impropis, a més, resten eficiència als processos de tractament i reciclatge de residus i ens allunyen de l’objectiu de reduir les quantitats de residus destinats a dipòsit controlat (màxim 10% de la totalitat de residus municipals, incloent-hi rebuigs de tractament, l’any 2035).

Hi ha un altre indicador, poc conegut, poc calculat i de gran importància en la definició de models de recollida eficients: la quantitat de biorresidu que conté la fracció resta.

Conegut l’indicador de captació de la FORM, aquest indicador permet avaluar també l’eficàcia de les accions de prevenció de residu orgànic i l’autocompostage.

El rati de captació de la FORM i la quantitat de FORM en la fracció resta poden ser baixos perquè s’han fet grans accions de reducció de la matèria orgànica i/o perquè es recicla en origen mitjançant el compostatge domèstic o comunitari; ara bé, si el rati de captació de la FORM es baix i la quantitat de biorresidu a la fracció resta és alta el model de recollida no és eficient.

Per mesurar aquest indicador calen caracteritzacions de la fracció resta.

Aquestes caracteritzacions així com les dels residus que es destinin a l’abocador seran cada cop més freqüents. L’ordre TED/789/2023, del 7 de juliol per la qual s’estableix el mètode de càlcul del cost d’emissió de gasos d’efecte hivernacle en abocador preveu, a partir de gener de 2024, gràcies a caracteritzacions del residu periòdiques, determinar els diferents tipus de fraccions orgàniques que conté, sobre les quals s’estimarà una quantitat màxima de gasos que poden emetre a llarg termini en base a les guies del Grup Intergovernamental d’experts sobre Canvi Climàtic.

Indicadors econòmics

Pel que fa als indicadors econòmics, la despesa corrent de gestió dels residus municipals (recollida i tractament) s’ha d’establir en relació al nombre d’habitants i el temps i en relació al nombre d’habitatges. La valoració econòmica en termes ambientals no serà correcta si es relaciona amb la quantitat de residus recollits. Cal posar el focus en les escales superiors de la jerarquia de residus; els models més eficients que vetllen també per la prevenció i reutilització dels residus tindrien pitjors resultats; en el sentit de que com menys tones de residu es generin més alt seria el cost per tona. Per tant és essencial establir indicadors referits a despesa per habitatge servit, és a dir per unitat tributària, la qual cosa faria comparable les diferents experiències; aquest indicador, a més, està tenint en compte part de la població flotant com és el cas de les segones residències.

Indicadors de petjada de carboni

I per últim, inequívocament l’indicador de la petjada de carboni de la gestió dels residus municipals determina les emissions de gasos d’efecte hivernacle en tones de CO2 eq. En aquest cas, però, existeixen múltiples calculadores… tantes que el càlcul perd credibilitat, quan és l’objectiu principal de totes les polítiques ambientals… però en tot cas això correspondrà desenvolupar-ho en un nou insight!