A partir de gener de 2025 cal donar compliment a un seguit d’aspectes establerts pel Real Decret 1055/2022, d’envasos i residus d’envasos, que fan aflorar nous reptes i algunes incerteses, tant per a les empreses com per a les administracions locals, que obren la porta a possibles noves formes de gestió i a nous plantejaments.
A tall de resum els tres aspectes clau a incorporar aquest proper 2025 són:
- Obligatorietat d’estar adherit a un sistema col·lectiu (SCRAP) o disposar d’un sistema individual (SIRAP) de responsabilitat ampliada del productor per envasos domèstics, comercials i industrials
- Obligatorietat de diferenciar a la factura emesa a client la contribució als sistemes col·lectius de responsabilitat ampliada del productor.
- Etiquetatge amb indicació de la fracció a la qual s’han de dipositar els envasos, únicament per als domèstics.
Anem a analitzar per separat les conseqüències que comporta cadascun.
1. OBLIGATORIETAT D’ADHERIR-SE A UN SCRAP O DISPOSAR D’UN SIRAP PER TOTS TIPUS D’ENVÀS
Canvi de paradigma en el control i la traçabilitat interna de les empreses
A partir de 2025 cal que tots els tipus d’envasos, ja siguin domèstics, comercials o industrials estiguin adherits a un SCRAP o disposin d’un SIRAP.
En primer lloc cal aclarir com fer la distinció entre aquests tres tipus d’envasos. Per fer-la cal tenir en compte quin és el posseïdor final: ciutadania, comerços o indústries. En aquest sentit cal tenir en compte que pràcticament tots els envasos domèstics (productes que acaben en mans de la ciutadania) porten associats envasos comercials (que acaben en mans del comerç) necessaris, per exemple, per al transport, com poden ser caixes o palets.
Aquest fet comporta un canvi de paradigma en el control i la traçabilitat dels envasos per part de les empreses, on cada producte, no només porta associat l’envàs primari o secundari, si no també tots els envasos de transport i logística, els quals s’hauran de declarar anualment.
Incertesa en la gestió per part del posseïdor final
En el cas dels envasos domèstics el model no varia i cal lliurar-los com estableix cada municipi. En el cas dels envasos comercials i industrials s’obre un gran interrogant sobre com hauran de ser gestionats. En teoria els SCRAPs s’han de fer càrrec de la recollida i la gestió d’aquests envasos i en aquest punt s’obren moltes qüestions encara no resoltes: què passarà amb els envasos que acabin al circuit municipal, més si no estan identificats? El Real Decret no obliga a identificar els envasos comercials amb cap símbol de pertinença a un SCRAP, així, com el posseïdor final sabrà a quin SCRAP pertany cada envàs i com s’ha de gestionar?
Aquestes qüestions necessiten ser abordades amb urgència per aclarir a les empreses com procedir, especialment si l’objectiu és assegurar incrementar el reciclatge d’envasos. En aquest sentit s’intueix que el model que es força és el de disposar de gestors privats de residus que disposin de convenis amb els SCRAPs i fer sortir aquests residus del circuit municipal, especialment en el cas dels comercials. Si això és així, cal establir mesures per evitar que això afecti al petit comerç i treballar com s’hi pot adaptar sense que el penalitzi.
2. OBLIGATORIETAT DE DIFERENCIAR A LA FACTURA EMESA A CLIENT LA CONTRIBUCIÓ ALS SCRAPS
Aquesta mesura té un impacte molt rellevant en el sistema de facturació de totes les empreses productores de producte i ha de vincular-se a la declaració anual d’envasos.
La factura no només ha de reflectir el cost de l’envàs primari (domèstic, comercial o industrial), si no també el del secundari i terciari, aquest darrer sempre entès com a comercial o industrial.
Així, el sistema de facturació i, per tant, les bases de dades de tots els productes, han d’incorporar les diferents tipologies d’envàs que l’acompanyen i diferenciar el preu del producte de l’import de contribució a l’SCRAP, que es pot reflectir com a import unitari o com un total.
Fins ara encara no s’han publicat el imports per envasos comercials i industrials, la qual cosa dificulta treballar amb previsió i preparar el sistema perquè estigui operatiu per l’any 2025. Des de Spora recomanem començar a preparar les bases de dades per donar d’alta aquests envasos i el sistema per agilitzar i automatitzar el procediment anual de declaració, així com plantejar el sistema de facturació per incorporar aquest nou concepte.
3. L’ETIQUETATGE DELS ENVASOS
Només caldrà etiquetar els envasos domèstics i no els comercials, tot i que acabin al circuit domèstic
El Real Decret únicament obliga a indicar la fracció o el contenidor al qual s’han de dipositar els envasos domèstics. Davant aquest fet apareix la gran incertesa relativa als envasos comercials, especialment per aquells que acaben al circuit domèstic i en els quals no hi haurà cap referència d’on s’han de dipositar. A aquest fet cal sumar-li la incertesa de conèixer que passarà en el moment de realitzar les caracteritzacions per aplicar els retorns als municipis i com seran considerats aquests envasos si no compten amb cap identificació.
Com identificar de forma clara la fracció on s’ha de dipositar cada envàs
El Real Decret obliga a indicar la fracció o el contenidor al qual s’han de dipositar els envasos domèstics sense definir el contingut mínim de l’etiqueta.
A partir d’aquí s’obren diferents interrogants i interpretacions: és suficient indicar la fracció amb codi de color? Cal especificar amb text el tipus de material i la fracció -envasos, paper i cartró o vidre-? Què passa en aquells municipis on el codi de colors no és el més comú? Cal que el Ministeri validi la proposta d’etiquetatge?
Alguns SCRAPs han tret una guia d’etiquetatge on únicament s’indica el codi de colors sense especificar de forma literal la fracció o el material.
Tot i que el Real Decret és molt ambigu en aquest aspecte, ens preguntem si realment és suficient per garantir que la ciutadania comprengui on s’ha de dipositar cada residu. Amb l’objectiu de facilitar la comprensió i ajudar les empreses a etiquetar els envasos per fer-ho més fàcil a l’usuari final, des de Spora hem elaborat una guia pròpia d’etiquetatge que posem a disposició dels nostres clients.
Com etiquetar els envasos formats per diferents tipus de materials per no generar confusió
Pel que fa al marcatge d’envasos formats per diferents materials, el Real Decret estableix que cal que l’etiquetatge contingui totes les fraccions sense necessitat d’especificar on dipositar cada part de l’envàs.
En aquest sentit moltes empreses estan dissenyant les etiquetes dels envasos indicant la doble fracció, sense especificar on s’ha de dipositar cada element, la qual cosa pot generar confusió entre els usuaris finals alhora de realitzar la separació en origen i no ajuda a aclarir el destí de cada material.
Posem un exemple: si tenim un pot de vidre amb una tapa metàl·lica i una única etiqueta que només compta amb dos pictogrames sense cap indicació de quin element s’ha de dipositar-se a cada fracció, no hi ha manera que l’usuari final sàpiga què va al verd i què va al groc. Si us hi fixeu bé veureu que la majoria d’envasos amb diferent materials s’identifiquen només amb el doble pictograma sense indicar el destí de cada element.
EN RESUM…