En 2025, la tasa de residuos municipal será obligatoria. Es lo que dice la Ley 7/2022 de residuos y suelos contaminados para una economía circular, aprobada este año. Hasta ahora, los ayuntamientos tenían la opción de implantar la tasa, pero no estaban obligados.
La nova taxa ha d’incloure tots els costos reals de les operacions de recollida, transport i tractament de residus i, sobretot, no pot ser deficitària. A més, la nova normativa també indica que la taxa de residus ha de permetre establir sistemes de pagament per generació o participació.
D’aquesta manera, els ajuntaments han de cobrir els costos que genera la gestió dels residus municipals. De fet, aquests costos augmenten si els residus acaben a l’abocador o a la incineradora, així que premiar els ciutadans que els separen correctament, a banda de fomentar la recollida selectiva a la resta de la població, també suposarà un retorn econòmic per als consistoris.
Implantació d’una nova taxa de residus
La implantació d’una nova taxa de residus, amb possibles sistemes de pagament per generació, necessita un fort component tècnic però també comunicatiu, ja que els ajuntaments han de poder argumentar aquest canvi davant la ciutadania. De fet, com que a partir del 2025 la taxa haurà d’incloure tots els costos reals de la recollida de residus i no pot ser deficitària, la tendència és que l’import a pagar sigui superior a l’actual.
Com que fins ara la taxa era opcional, ens trobem ajuntaments que requerien un acompanyament per crear la taxa o, en el cas que ja fos implantada, per redefinir-la. Des d’Spora hem dut a terme aquest acompanyament a municipis de diverses comunitats autònomes, per tal d’arribar al 2025 amb la taxa de residus municipal en ordre i amb les eines necessàries per informar de la implantació o canvi de taxa a la ciutadania.
El nostre objectiu principal, en aquest aspecte, és que les taxes siguin equilibrades perquè deixin de ser deficitàries i que puguin incorporar una modulació en funció de la generació o la participació en la recollida de residus. En aquest sentit, cal tenir en compte que la part variable de la taxa només es pot implantar si el municipi en qüestió compta amb un sistema de recollida de residus amb identificació.
Durant els diversos casos d’assessorament que hem dut a terme, ens hem trobat amb tres situacions diferents:
1. Creación de la tasa en municipios que no la tenían implantada.
En estos casos, el primer paso fue llevar a cabo un balance económico de la gestión de residuos del municipio. A partir de este balance y del análisis de la información y las bases de datos disponibles del ayuntamiento, se creó una propuesta de tasa de residuos, con los epígrafes correspondientes.
- Ayuntamiento de Oropesa del Mar
- Ayuntamiento de L’Alcora
2. Redefinir la tasa para adecuarla a la nueva ley, pero sin implantar el pago por generación. En este caso, la totalidad de la tasa es fija y cubre el 100% de los costes
No se puede implantar una parte variable de la tasa porque el sistema de recogida de residuos no es con identificación. Ante esta casuística, se realizó un balance económico de la gestión de residuos del municipio, se analizó la tasa existente y, a partir de aquí, se desarrolló una previsión del incremento de la tasa con la nueva ley, antes de elaborar una propuesta de tasa. La propuesta incluye mejoras estructurales y recoge nuevas necesidades del municipio.
- Ayuntamiento de Ibiza
3. Adaptar la tasa a la nueva ley implantando una parte variable, es decir, un pago por generación
Para introducir una parte variable en la tasa de residuos, se realizó -como en el resto de casos- un balance económico de la gestión de residuos del municipio. Después de analizar la tasa existente y de calcular el incremento previsto para 2025, se llevó a cabo una propuesta en base al modelo de recogida de residuos de cada municipio.
- Ayuntamiento de Ripollet
- Ayuntamiento de Cambrils
- Ayuntamiento de l’Hospitalet de l’Infant
- Ayuntamiento de Montbrió del Camp
- Ayuntamiento de Matadepera